Un programa per la Vall d’Incles es sustenta sobre el coneixement social i notori de les qualitats geològiques, ambientals, paisatgístiques i culturals de la Vall d’Incles, en el context del país andorrà i del conjunt del territori del Pirineus, que permet ressaltar llur rol com a gran unitat paisatgística natural de muntanya.
A tres anys de la firma de la Convenció Europea sobre el paisatge, i trenta anys després de la Declaració de la UNESCO sobre el patrimoni de la Humanitat, on en els països europeus i a nivell internacional, es va determinar l’acció decidida per preservar els territoris substancials del patrimoni paisatgístic, hom creu que cal considerar aquest territori com subjecte central dins de les Valls d’Andorra del patrimoni paisatgístic nacional.
La geografia i accessibilitat de la vall, situada en estribacions altes del massís pirinenc, dificulten una afluència massiva de visitants a la mateixa, valorant per contra la seva condició de territori de màxima qualitat i fragilitat envers processos d’alta densitat d’utilització antròpica. Un ecosistema ric en biodiversitat, vegetació alpina, dual en relació a les pendents topogràfiques i el fons de la vall, que persisteix en la mesura que els usos del sòl responen a l’equilibri de funcions bàsicament naturalístiques o de producció agroramadera, ambientalistes, i de serveis al lleure i el benestar.
En el marc de l’interès contemporani per desenvolupar els principis de sostenibilitat, l’ordenació del territori de la vall, es basa en un concepte de protecció, que no vol dir que no es pugui fer rés, sinó que es proposa un equilibri entre el lloc natural i un node d’activitats de serveis, de manera que desenvolupin funcions pròpies de la naturalesa del lloc i es destini cada sector del territori al seu millor destí en relació a la seva vocació ambiental.
A més, la visió de les qualitats del paisatge s’ha vist augmentada en els darrers anys per una corrent cultural, cada cop més important que vol posar en valor actiu des del punt de vista econòmic, els paisatges culturals, aquells territoris que a més de llur qualitat natural incorporen les aportacions d’un seguit generacional d’habitants que han acabat configurant un paisatge peculiar, carregat d’atributs culturals. La Vall d’Incles, no és un paisatge cultural, que no es pot deslligar de com ha estat utilitzat i de com es presenta amb un conjunt d’elements paisatgístics de valor afegit, les roturacions parcel•laries, les tanques i marges de pedra, les construccions concentrades i de volums compactes.
En conseqüència, l’ordenació de la Vall d’Incles te una figura urbanística procedent i definitiva, el Pla Especial de protecció del paisatge, i un Pla rector d’ús del Parc Territorial de la Vall d’Incles.
Aquests documents especifiquen tres àrees: El gran paisatge natural, L’espai privat dels cortals, El node de serveis a l’entrada de la vall on es concentren els aprofitaments urbanístics destinats a node serveis de muntanya, pel lleure, el benestar, el turisme. Aquests tres grans espais del Parc Territorial (el primer públic, i els altres dos de propietat privada) asseguren la coparticipació de l’administració pública conjuntament amb els interessos dels particulars per potenciar llur contribució cívica a un projecte de país i de territori de la humanitat.
Promotor: Comu de Canillo / Equip redactor: JORNETLLOPPASTOR / Col·laboradors: -