El “sector 129” està situat a la perifèria est del nucli urbà de Granollers, amb més contacte amb els teixits situats al nord del carrer Josep Umbert amb La Torreta de La Roca que amb l’eixample que envolta l’estació del ferrocarril.
Això no obstant, les visuals que s’estableixen entre el sector i el barri al voltant de l’estació el fan aparèixer com un territori proper al centre de la ciutat, malgrat el tall evident que suposa la platja de vies del ferrocarril.
A pesar d’aquest inconvenient, les expectatives de cobriment de les vies i la seva posició respecte la xarxa viària –a més de la proximitat física amb la ciutat construïda- el fan un territori idoni per a contemplar-lo com un sector amb gran potencial de desenvolupament i bon arrelament en el teixit urbà de la ciutat, amb una posició privilegiada dins el sistema urbà del Vallès Oriental.
Els factors que el fan idoni per al seu desenvolupament com a nou sector residencial, amb capacitat d’acollir intensitat d’edificació i densitat d’habitatges i altres usos són varis:
1. La posició del sector respecte el sistema viari del Vallès el situen en un punt privilegiat, donat el contacte directe amb la ronda sud de Granollers, i la possibilitat de transformar l’actual nus -que sols resol alguns dels moviments necessaris- en una autèntica porta d’accés.
2. L’altra bona accessibilitat –la del ferrocarril- que ve donada per la proximitat de l’estació de Granollers, que es veurà reforçada quan s’assoleixi la construcció de la via orbital ferroviària, que preveu situar la seva traça just per davall de l’actual de rodalies, transformant l’actual estació en intercanviador ferroviari.
3. La transformació de l’estació per adaptar-la al nou servei ha d’afavorir la transformació de tot l’àmbit de la platja de vies actual en un centre d’activitat terciària i en un intercanviador modal de mobilitat, amb un projecte global que s’haurà de plantejar el cobriment parcial de les vies per connectar ambdues bandes de la ciutat.
4. La seva condició de vora de ciutat afavoreix el contacte amb el medi natural, establint-se així una xarxa d’espais lliures que contempla la connectivitat dels espais verds urbans amb el medi natural a través de la xarxa de camins existents al sòl agrícola.
L’estructura urbana proposada, atén amb gran cura a les condicions topogràfiques i de vegetació existents avui dia al sector. En aquest sentit, es proposa l’acumulació d’intensitat de sostre i també d’activitat a la part baixa de l’àmbit, deixant per a les cotes superiors els usos residencials menys intensius, que s’acorden millor amb la difícil topografia de les cotes altes.
Per altra banda cal entendre l’ordenació de l’àmbit com una primera fase d’una actuació més ambiciosa, que ha de transformar la platja de vies en un node terciari important que permeti el salt de la barrera del ferrocarril.
Per aquest motiu, es proposa una primera línia de façana –que serà la que es veurà des de la banda de l’estació- que concentra l’activitat terciària , i que desprès passarà a ser una de les dues cares del futur “carrer major” de l’activitat que es desenvoluparà amb la transformació de les actuals vies mortes del ferrocarril.
Aquesta façana s’interromp en tres punts que connecten el vial de la cota inferior amb els espais lliures i els equipaments proposats a la carena. Dels tres, es concedeix un major protagonisme al central, que ressegueix l’eix del passeig de Cristòfol Colom-Estació-Equipament de carena.
En paral·lel al carrer de baix, però atenent a les especials condicions topogràfiques, es traça un vial de pendent suau que uneix la nova porta d’accés des de la ronda amb el carrer Josep Umbert, i que serveix de suport de les edificacions residencials proposades.
Promotor: INCASOL / Equip redactor: JORNETLLOPPASTOR / Col·laboradors: DOYMO, mobilitat; TADEC S.L., projecte urbanització / Superfície: 21 Ha.