El sector Can Torrents és la última peça que falta per completar l’ordenació del sòl situat entre el nucli urbà de Viladecans i el terme municipal de Sant Boi, i el que té el paper fonamental de resoldre la trobada entre la ciutat consolidada del sud i el sòl no urbanitzable del nord. Al igual que passa amb els municipis de Sant Boi, Gavà i Viladecans mateix, aquests terrenys perifèrics es colonitzaren durant els anys 60 i 70 amb diversa fortuna: des d’edificacions de caire unifamiliar auto-construïdes a barris sencers sorgits arran de la immigració, i altres i diversos usos que han anat colonitzant territoris difícils i complexos. El Sector de Can Torrents no participà d’aquests assentaments urbans, potser degut a la seva estructura de propietat, o pel fet de contenir usos extractius lligats a l’antiga masia que li dona nom, i molt probablement per la difícil accessibilitat i per la presència de gran quantitat de línies d’alta tensió que el creuen en sentit est-oest. Tot i que el motiu més evident es la falta del suport de la ciutat construïda al sud del sector, que el diferencia d’altres creixements propers plantejats com a extensió de la ciutat muntanya amunt. Més recentment, el fet de no haver-se definit el planejament del sector de Llevant ha estat motiu evident de la dificultat de desenvolupament de Can Torrents. Efectivament, tot i estar situat -en part- al nord del sector Can Preciós -avui ja plenament consolidat- i del parc de la Torrerroja amb els seus equipaments esportius, la incertesa sobre l’ordenació del territoris situats al sud del sector ha fet impossible el seu desenvolupament urbanístic. Un cop definida l’ordenació d’aquests territoris del llevant nord de Viladecans, la situació relativa del sector Can Torrents respecte el seu entorn el converteix en una peça clau per definir la relació de la ciutat construïda amb la serralada de Montbaig L’ordenació del sector s’estructura en funció de les diferents situacions urbanes que trobem al sud de l’avinguda de la Fraternitat (de est a oest): el sector de Llevant, el sistema d’equipaments esportius de la Torre roja, el sector de Campreciós, i la riera de Sant Climent. Efectivament, la seva condició de sector frontissa entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable no pot obviar aquelles condicions urbanes consolidades o aquelles decisions de planejament ja preses de manera ferma, pel que és deutor d’allò que passa al sud de l’avinguda, especialment en la banda de llevant, on cal necessàriament seguir amb les decisions preses al sector de Llevant entre l’avinguda Fraternitat i el límit sud del sector de Can Torrents. De la mateixa manera, cal que l’ordenació del sector doni resposta a l’estructura agrícola situada al nord, procurant que la interferència sobre aquests territoris fràgils i susceptibles de transformació sigui la mínima possible. En sentit est-oest trobem dos elements de la xarxa d’accessibilitat –actual o futura que relliguen les diferents parts del sector: l’avinguda de la Fraternitat al sud i el camí de Can Menut -junt amb el de Vallaca- al nord proporcionen una continuïtat que ha de servir per als accessos rodats pel sud des de la ciutat i per a la xarxa de bicicletes i de vianants pel nord. Es pretén amb l’ordenació proposada no projectar nous elements de la xarxa viària rodada, tret de l’estricta i necessària accessibilitat fins als equipaments i els habitatges. El sistema d’espais lliures es distribueix a llevant i ponent del sector, en continuïtat amb el no urbanitzable a l’est i amb la riera de Sant Climent a l’oest. També caldrà projectar i ordenar espais lliures d’escala inferior i de proximitat per als nous habitatges. El sistema d’equipaments per altra banda, es distribueix entre una gran peça situada al nord del beisbol, per completar el complex esportiu amb una pista d’atletisme, l’entorn de la masia de Can Torrents, i l’àrea arqueològica de les Oliveretes, situada a llevant del sector.
Promotor: Colonial S.A.; Ajuntament de Viladecans / Equip redactor: JORNETLLOPPASTOR / Col·laboradors: Àngels Gil-Vernet, advocada; MCRIT, Andreu Esquius, enginyer de camins, canals i ports; Judith Requena, llicenciada en ciències ambientals; Jaume Jorba, informàtic analista de sistemas; Nati Franco, geògrafa; AZ, Anna Zahonero, biòloga; Silvia Martín, biòloga; Enginyers Associats S.L. / Superfície: 15,3 Ha.